{"id":193,"date":"2020-11-20T18:15:38","date_gmt":"2020-11-20T18:15:38","guid":{"rendered":"https:\/\/riterm.org\/index\/?page_id=193"},"modified":"2021-09-23T21:41:14","modified_gmt":"2021-09-23T21:41:14","slug":"historia-3","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/riterm.org\/index.php\/historia-3\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"\n
\n

Hist\u00f2ria<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n

El paper de RITerm en la terminologia iberoamericana<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Maria Teresa Cabr\u00e9<\/p>\n\n\n\n

Institut Universitari de Ling\u00fc\u00edstica Aplicada<\/p>\n\n\n\n

Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)<\/p>\n\n\n\n

Confer\u00e8ncia presentada a Lisboa el 17 de novembre de 2000<\/p>\n\n\n\n

VII Simposi Iberoameric\u00e0 de Terminologia<\/p>\n\n\n\n

A tall d\u2019introducci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En primer lloc voldria agrair a la comissi\u00f3 que ha organitzat el VII Simposi Iberoameric\u00e0 de Terminologia l\u2019oportunitat que m\u2019ha donat de fer la confer\u00e8ncia de clausura del simposi. Aquesta ocasi\u00f3 em complau enormement per diversos motius, individuals i col\u00b7lectius, acad\u00e8mics i personals, cient\u00edfics i afectius. Per sobre de tot, per\u00f2, per la possibilitat que se m\u2019ofereix de reflexionar en p\u00fablic sobre el que ha representat RITerm per al panorama general de la terminologia, i m\u00e9s concretament sobre quin paper ha desenvolupat en el nostre \u00e0mbit iberoameric\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Des que es va crear RITerm el 1988 a la Universitat Sim\u00f3n Bol\u00edvar de Caracas, he estat present en tots els simposis que s\u2019han organitzat, tret del II Simposi a Bras\u00edlia, per impediment professional. He assistit amb inter\u00e8s a les sessions de presentaci\u00f3 de les pon\u00e8ncies i les comunicacions, i en totes hi he presentat algun treball. Crec que aquesta continu\u00eftat a RITerm, que naturalment comparteixo amb altres persones estimades com Amelia de Yrazaz\u00e1bal, Berta Nelly Cardona o Ileana Cabrera (i tan sols esmento aquests tres noms a tall d\u2019exemple i sense intenci\u00f3 d\u2019excloure ning\u00fa), pot justificar el fet que avui em proposi d\u2019analitzar des de fora, per\u00f2 tamb\u00e9 des de dins, el paper de la nostra xarxa en el desenvolupament de la terminologia iberoamericana i la significaci\u00f3 que t\u00e9 en el panorama internacional.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta confer\u00e8ncia intentar\u00e9 analitzar l\u2019evoluci\u00f3 de RITerm des del 1988 fins avui. Perqu\u00e8 RITerm ha evolucionat enormement: en quantitat i en qualitat. RITerm ha crescut quantitativament i qualitativament. Ha augmentat el nombre de membres, el nombre d\u2019assistents als simposis, el nombre de propostes de comunicaci\u00f3, el nombre de publicacions de terminologia i el nombre de projectes terminogr\u00e0fics, per esmentar alguns elements.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, segons el meu entendre, el gran creixement de RITerm \u00e9s de car\u00e0cter qualitatiu. Avui RITerm \u00e9s un espai consolidat d\u2019intercanvi i un motor d\u2019innovaci\u00f3 en terminologia. Intentar\u00e9 mostrar aquestes afirmacions amb dades reals.<\/p>\n\n\n\n

Segons el meu punt de vista, RITerm ha crescut amb els anys i ha fet cr\u00e9ixer la terminologia en l\u2019espai iberoameric\u00e0. Ha tingut un paper clau en aquest espai i ha de continuar tenint-lo. Ha creat pensament i coneixement, com es pot veure a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi dels textos dels simposis, i s\u2019ha multiplicat gr\u00e0cies a la divulgaci\u00f3 de la terminologia i de les activitats de formaci\u00f3 a qu\u00e8 tots hem contribu\u00eft. I aquest panorama \u2212si \u00e9s real i no pura imaginaci\u00f3 de qui est\u00e0 parlant\u2212 pot i ha d\u2019omplir-nos de satisfacci\u00f3 i augmentar l\u2019autoestima cient\u00edfica i professional del nostre espai en conjunt. RITerm ja \u00e9s<\/em> en l\u2019\u00e0mbit de la terminologia i ha de seguir sent-hi<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019evoluci\u00f3 de RITerm<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els organismes, igual que les lleng\u00fces i els \u00e9ssers vius, tenen una hist\u00f2ria natural que segueix un cicle vital. I si em permeten que continu\u00ef amb aquesta met\u00e0fora, com a organisme viu RITerm no t\u00e9 res d\u2019especial. Des que va n\u00e9ixer fins avui ha passat per totes les etapes i ha complert tots els requisits propis de la seva condici\u00f3 d\u2019organisme. Va n\u00e9ixer el 1988 fruit de la voluntat, i no de la casualitat. Va passar una etapa natural de titubeig (no exempta d\u2019il\u00b7lusi\u00f3 i d\u2019esperan\u00e7a) fins que va comen\u00e7ar a caminar i aix\u00ed van comen\u00e7ar les seves expectatives de vida. Va comen\u00e7ar a desenvolupar-se en una pubertat que, com tot adolescent, trencaria els motlles establerts. I gr\u00e0cies a aquesta for\u00e7a s\u2019ha convertit en un organisme jove per\u00f2 madur, vitalment potent, ple d\u2019idees i amb ganes de preparar-se un futur participant amb igualtat en la societat terminol\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n

a) Naixement<\/strong><\/p>\n\n\n\n

RITerm va n\u00e9ixer el 1988 a Caracas. Gr\u00e0cies al Grup d\u2019Investigaci\u00f3 Terminol\u00f2gica del Departament d\u2019Idiomes de la Universitat Sim\u00f3n Bol\u00edvar es van trobar una s\u00e8rie de persones senzillament interessades en la terminologia des de necessitats pr\u00e0ctiques molt diverses. Els que hi est\u00e0vem reunits treball\u00e0vem en l\u2019\u00e0mbit de la traducci\u00f3, la documentaci\u00f3, la planificaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica o la redacci\u00f3 de normes t\u00e8cniques, i \u00e9rem plenament conscients que la terminologia era necess\u00e0ria per a les nostres professions. Els glossaris i els bancs de dades que vam presentar al I Simposi pretenien fer servei a les necessitats pr\u00e0ctiques d\u2019una professi\u00f3 o a una situaci\u00f3 social o pol\u00edtica. Per aix\u00f2 les contribucions que s\u2019hi van fer eren de car\u00e0cter eminentment pr\u00e0ctic: la construcci\u00f3 de bases de dades, l\u2019organitzaci\u00f3 de programes de formaci\u00f3, l\u2019elaboraci\u00f3 de tesaurus i la participaci\u00f3 en la redacci\u00f3 de normes t\u00e8cniques.<\/p>\n\n\n\n

No va ser un part dif\u00edcil. La xarxa va n\u00e9ixer tranquil\u00b7lament, sense tensions, amb l\u2019ajuda de tots. La van apadrinar (de manera excel\u00b7lent) organismes internacionals (Uni\u00f3 Llatina, UNESCO i Infoterm) i nacionals (la Fundaci\u00f3 del Bicentenari de Sim\u00f3n Bol\u00edvar de Caracas i la Comissi\u00f3 Nacional Cinqu\u00e8 Centenari de Madrid). El naixement de RITerm no augurava res m\u00e9s que felicitat i una vida burgesa tranquil\u00b7lament acomodada.<\/p>\n\n\n\n

Una revisi\u00f3 de les pon\u00e8ncies publicades a les actes d\u2019aquest I Simposi Llatinoameric\u00e0 de Terminologia evidencia que el que s\u2019hi va fer va ser intercanviar experi\u00e8ncies professionals, presentar els projectes en curs (m\u00e9s que no pas projectes realitzats, amb alguna excepci\u00f3, com ara els del grup CINDOC) i els que hi havia previstos per al futur. Revisant les actes es pot constatar que en aquest simposi ja hi vam sembrar la llavor d\u2019una diversitat saludable, per\u00f2 diversitat al cap i a la fi.<\/p>\n\n\n\n

Ven\u00edem d\u2019espais diferents i est\u00e0vem condicionats per necessitats terminol\u00f2giques diferents. I no tan sols aix\u00f2. A m\u00e9s, ten\u00edem condicions diferents i treball\u00e0vem de manera diferent. Tanmateix, encara no ens adon\u00e0vem que aquesta diversitat seria una de les claus de la nostra consolidaci\u00f3 i especificitat. \u00c9s curi\u00f3s, per exemple, que tan sols mitjan\u00e7ant aquesta revisi\u00f3 que estic fent ara m\u2019hagi adonat que a Caracas ja s\u2019hi va presentar una comunicaci\u00f3 sobre la creaci\u00f3 de terminologia en lleng\u00fces ind\u00edgenes [1<\/strong><\/a>] Ens va passar per alt, per\u00f2 hi va ser.<\/p>\n\n\n\n

La professora Alicia Fedor va fer la primera proposta de creaci\u00f3 d\u2019una Xarxa Llatinoamericana<\/em> de Terminologia, la qual es va dur a terme l\u2019\u00faltim dia del simposi amb la Resoluci\u00f3 de Caracas i el document de constituci\u00f3 de la Xarxa Iberoamericana de Terminologia<\/em> (inicialment representada amb la sigla RIT<\/em>). La publicaci\u00f3 de l\u2019opuscle sobre els deu anys de RITerm em permet de passar per alt les dades m\u00e9s precises d\u2019aquest esdeveniment.<\/p>\n\n\n\n

Durant els dos primers anys, la xarxa es va organitzar i gestionar des de Caracas, que va ser la seu de la primera secretaria executiva.<\/p>\n\n\n\n

b) Inf\u00e0ncia i pubertat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s f\u00e0cil, per a un organisme recent nascut, d\u2019ingressar al m\u00f3n dels vius i fer-s\u2019hi un lloc. El primers anys d\u2019una vida estan plens de vacil\u00b7lacions i titubejos fins que no s\u2019aconsegueix comen\u00e7ar a caminar, primer amb l\u2019ajuda dels altres, i despr\u00e9s aut\u00f2nomament.<\/p>\n\n\n\n

Segons la meva opini\u00f3, aquest ha estat un per\u00edode llarg, el m\u00e9s llarg de la hist\u00f2ria de RITerm. Per a mi, va durar del 1988 fins al 1996 i es va anar refermant a poc a poc amb simposis que se celebraven sistem\u00e0ticament cada dos anys. Crec que aquest contacte que es produeix cada dos anys i que no s\u2019ha trencat mai, juntament amb la publicaci\u00f3 de les actes de les trobades, ha estat un dels factors principals que han fet possible que avui RITerm sigui una xarxa consolidada.<\/p>\n\n\n\n

Naturalment, tinc molt present que RITerm no seria el que \u00e9s sense el recolzament decidit de la Uni\u00f3 Llatina, que ha proporcionat suport infraestructural, material, i sobretot moral. Per a RITerm ha estat crucial la convicci\u00f3 profunda que ha demostrat la Direcci\u00f3 General de Terminologia d\u2019Uni\u00f3 Llatina, i m\u00e9s concretament Daniel Prado i el seu equip, que RITerm era important i necessari per al ple desenvolupament de les lleng\u00fces de l\u2019\u00e0mbit iberoameric\u00e0, una visi\u00f3 pol\u00edtica avui plenament compartida.<\/p>\n\n\n\n

Durant aquest per\u00edode es van organitzar tres simposis iberoamericans: el II Simposi Llationameric\u00e0 (sic) de Terminologia es va celebrar el 1990 a Bras\u00edlia organitzat per l\u2019Instituto Brasileiro de Informa\u00e7\u00e3o em Ci\u00eancia e Tecnologia (IBICT); el III Simposi Iberoameric\u00e0, el 1992 a San Mill\u00e1n de la Cogolla, organitzat per la Societat Espanyola del V Centenari i el CINDOC, que en aquesta \u00e8poca ocupava la Secretaria de la xarxa, c\u00e0rrec que exercia Amelia de Yrazaz\u00e1bal; i el IV Simposi Iberoameric\u00e0, el 1994 a Buenos Aires, organitzat per un conjunt d\u2019organismes acad\u00e8mics, cient\u00edfics i administratius que va coordinar amb una voluntat admirable Carolina Popp.<\/p>\n\n\n\n

Van ser anys vacil\u00b7lants, de tempteig, de recerca de definici\u00f3, d\u2019aprenentatge, d\u2019inseguretat, per\u00f2 alhora de formaci\u00f3, de maduraci\u00f3 d\u2019un pensament, al qual tan sols s\u2019arriba quan un organisme ha apr\u00e8s dels altres, ha remenat moltes propostes i finalment s\u2019ha format un criteri propi, un criteri que li permet dilucidar, discriminar i escollir a partir d\u2019una reflexi\u00f3 aut\u00f2noma sobre les possibilitats existents i les necessitats pr\u00f2pies.<\/p>\n\n\n\n

En aquest titubeig cal destacar la denominaci\u00f3 (m\u2019imagino que de manera totalment inconscient) del II Simposi Llatinoameric\u00e0 de Terminologia, i no II Simposi Iberoameric\u00e0 de Terminologia, o la doble denominaci\u00f3 del simposi: II Simposi Llatinoameric\u00e0 de Terminologia i I Encontr\u00f3 Brasile\u00f1o de Terminolog\u00eda T\u00e9cnico-Cient\u00edfica, en una recerca d\u2019especificitat en les trobades de RITerm. Totes eren iniciatives leg\u00edtimes, conscients o inconscients, que han anat conformant el que avui \u00e9s RITerm: un espai propi i plural en el qual volem respectar les difer\u00e8ncies entre lleng\u00fces i cultures i en el qual s\u2019elaboren propostes per a la terminologia centrades en l\u2019an\u00e0lisi de les necessitats informatives i comunicatives reals. I aquestes activitats estaven presidides pel reconeixement de les nostres especificitats i la voluntat de caminar cap a una normalitzaci\u00f3 plena de les nostres lleng\u00fces.<\/p>\n\n\n\n

En el II Simposi va canviar el programa del primer si agafem com a punt de refer\u00e8ncia els temes que s\u2019hi van tractar i l\u2019origen professional o acad\u00e8mic dels autors. En el I Simposi de Caracas la majoria de les comunicacions que s\u2019hi van presentar, un total de 28, van tractar de projectes en curs d\u2019elaboraci\u00f3 (tesaurus, vocabularis, programes de formaci\u00f3, i bancs de dades terminol\u00f2gics). Aleshores semblava que la creaci\u00f3 d\u2019un banc de termes era la demostraci\u00f3 m\u00e9s important del treball terminol\u00f2gic. En el simposi tamb\u00e9 es van presentar cinc panorames de l\u2019organitzaci\u00f3 i el desenvolupament de la terminologia en organismes i pa\u00efsos (Infoterm, l\u2019ONU i l\u2019Estat espanyol), i tres propostes de possible organitzaci\u00f3 de la terminologia iberoamericana, dos de les quals marcarien el naixement de RITerm. En canvi, tan sols hi va haver cinc comunicacions de reflexi\u00f3 sobre punts m\u00e9s te\u00f2rics o aplicats, com era l\u00f2gic si tenim en compte la fase que est\u00e0vem comen\u00e7ant: necessit\u00e0vem con\u00e8ixer-nos, parlar de les nostres experi\u00e8ncies incipients i aprendre de la feina dels altres.<\/p>\n\n\n\n

A Bras\u00edlia, tot i que va continuar l\u2019inter\u00e8s per la creaci\u00f3 de bancs de dades de terminologia i es va posar encara m\u00e9s \u00e8mfasi en la presentaci\u00f3 de les activitats d\u2019organismes existents, es van comen\u00e7ar temes nous que marcarien a poc a poc el canvi de RITerm. Es van presentar projectes terminol\u00f2gics i documentals (aquest cop molts ja estaven elaborats) i se\u2019n va avaluar cr\u00edticament el proc\u00e9s. T\u00edmidament es va comen\u00e7ar a reflexionar sobre l\u2019especificitat de la terminologia i el seu car\u00e0cter de llengua natural, i tamb\u00e9 sobre el paper de la terminologia en la documentaci\u00f3 t\u00e8cnica per a usos industrials. Per sobre de tot, per\u00f2, es va remarcar la necessitat tant d\u2019una formaci\u00f3 discriminada de professionals, diferents pel que fa als or\u00edgens i funcions, com de l\u2019establiment d\u2019una metodologia orientada a necessitats precises. Sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 cal destacar l\u2019aportaci\u00f3 metodol\u00f2gica d\u2019Enilde Faulstich i les comunicacions sobre la intersecci\u00f3 entre la terminologia i el l\u00e8xic de les lleng\u00fces.<\/p>\n\n\n\n

Si el simposi de Caracas havia perm\u00e8s de posar en marxa un organisme amb el prop\u00f2sit d\u2019interncanviar informacions i experi\u00e8ncies, a Bras\u00edlia es va posar de manifest la gran diversitat que hi havia pel que fa a necessitats, experi\u00e8ncies i professions, i no per aix\u00f2 es va perdre l\u2019esperit inicial de cooperaci\u00f3. La proposta d\u2019un projecte de creaci\u00f3 de bases de dades \u00e9s una mostra d\u2019aquest inter\u00e8s. La reflexi\u00f3 sobre les possibilitats de la xarxa que va fer Amelia de Yrazaz\u00e1bal n\u2019\u00e9s una altra mostra indubtable.<\/p>\n\n\n\n

A Bras\u00edlia l\u2019enfocament pr\u00e0ctic encara va ser el punt central del simposi, i el tema dominant va ser la presentaci\u00f3 d\u2019aplicacions destinades a resoldre necessitats de tot tipus: documentals, lexicogr\u00e0fiques, formatives, t\u00e8cniques o traductol\u00f2giques. La pres\u00e8ncia notable de documentalistes en aquest esdeveniment va demostrar que a Brasil aquesta professi\u00f3 reconeixia sense embuts la import\u00e0ncia dels termes per al proc\u00e9s de classificaci\u00f3 i descripci\u00f3 del contingut documental.<\/p>\n\n\n\n

La terminologia iberoamericana va sortir molt enfortida del simposi de Bras\u00edlia, en el qual es van presentar 67 comunicacions, ja que havia comen\u00e7at a integrar elements de la diversitat real. Comen\u00e7ava a fer-se m\u00e9s complexa, m\u00e9s del que semblava que havia de ser a Caracas, per\u00f2 encara seguia a la primera inf\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n

Va continuar aix\u00ed en el III Simposi de San Mill\u00e1n de la Cogolla, que a la pr\u00e0ctica va resultar menys brillant del que tots haur\u00edem desitjat, per\u00f2 que tanmateix va aportar una saba nova que es reconeixeria amb els anys i que ha donat fruits saborosos.<\/p>\n\n\n\n

Cuba i Argentina, per exemple, van ser presents per primer cop a RITerm. Abans de San Mill\u00e1n, RITerm s\u2019havia limitat a la pres\u00e8ncia dels membres dels pa\u00efsos fundadors (Brasil, Xile, Col\u00f2mbia, l\u2019Estat espanyol i Vene\u00e7uela, amb la participaci\u00f3 d\u2019especialistes d\u2019organismes internacionals). De fet podem dir que les aportacions de Cuba, especialment de Rodolfo Alp\u00edzar, van obrir la porta de bat a bat a la significaci\u00f3 pol\u00edtica de la terminologia tant per a la identitat i el desenvolupament d\u2019una llengua aparentment consolidada \u2212com \u00e9s el cas de la llengua castellana o espanyola, com vulguin\u2212 com per a la visibilitat d\u2019un nou pa\u00eds inherentment diferent. Fins aquell moment tan sols els que proced\u00edem de pa\u00efsos o comunitats amb lleng\u00fces minoritzades a dins del territori de l\u2019estat i en proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3 ten\u00edem assumida la import\u00e0ncia de disposar d\u2019una terminologia pr\u00f2pia \u2212creada, adaptada o formada\u2212 per sobre de consideracions m\u00e9s t\u00e8cniques i can\u00f2niques. Que jo recordi, Cuba va ser el primer pa\u00eds que va posa un \u00e8mfasi molt especial en la dimensi\u00f3 pol\u00edtica de la terminologia de les grans lleng\u00fces i en com es pot augmentar o disminuir la desigualtat mitjan\u00e7ant la terminologia. La confer\u00e8ncia de clausura que jo mateixa hi vaig fer \u201cSobre la diversidad y la terminolog\u00eda\u201d ja se situava en aquesta mateixa l\u00ednia. Comen\u00e7\u00e0vem a contrastar el nostre pensament amb tot el que hav\u00edem apr\u00e8s i v\u00e8iem que no tot encaixava en el trencaclosques de la terminologia.<\/p>\n\n\n\n

De la trobada de San Mill\u00e1n alguns van sortir-ne, o millor dit en vam sortir, internament confosos, amb aquesta confusi\u00f3 de la primera adolesc\u00e8ncia que posa en dubte la veracitat indiscutible del que s\u2019ha apr\u00e8s i es proposa d\u2019avan\u00e7ar a les palpentes sense estar gaire segura d\u2019on anir\u00e0 a parar. De nou com a la vida real, per\u00f2, es tractava d\u2019un proc\u00e9s irreversible que, si b\u00e9 ens provocava malestar i incomoditats, ens ajudaria a cr\u00e9ixer i a trobar el nostre propi cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

El IV Simposi de Buenos Aires encara forma part de la pubertat de RITerm, per\u00f2 va significar el principi de la fi d\u2019aquesta etapa d\u2019inseguretats, confusions i complexos. Per una banda, va tenir una participaci\u00f3 \u00e0mplia i diversa. Es van presentar 53 comunicacions, amb relaci\u00f3 a les 27 de San Mill\u00e1n, i per primera vegada hi van participar representants uruguaians i paraguaians (s\u2019estava constituint el Mercosur). Va ser tot un encert organitzar el simposi tem\u00e0ticament al voltant d\u2019un sol pol: la relaci\u00f3 entre la terminologia i el desenvolupament. Aquesta unificaci\u00f3 tem\u00e0tica va permetre de sistematitzar les contribucions en sis grups de manera molt coherent: la tecnologia, la formaci\u00f3, la terminologia per a l\u2019empresa, les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques i terminol\u00f2giques i les necessitats terminol\u00f2giques del Mercosur [2<\/strong><\/a>].<\/p>\n\n\n\n

En el text de les contribucions hi podem observar com la llavor plantada en anteriors simposis feia florir t\u00edmidament una concepci\u00f3 multidimensional i multifuncional de la terminologia, necess\u00e0ria per a la superviv\u00e8ncia i el desenvolupament de les societats complexes i inserida en una comunitat amb un sistema cultural m\u00e9s o menys diversificat, una o m\u00e9s lleng\u00fces en situacions diferents i una realitat econ\u00f2mica i pol\u00edtica que en determina el paper en el conjunt internacional. La complexitat d\u2019aquest plantejament \u00e9s el punt d\u2019inflexi\u00f3 en la maduresa de RITerm. Aqu\u00ed va acabar el per\u00edode d\u2019adolesc\u00e8ncia i va entrar de ple a la joventut.<\/p>\n\n\n\n

c) Joventut<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Des del 1994 RITerm va comen\u00e7ar a assegurar el seu futur amb il\u00b7lusi\u00f3 i vigor. Primer va aclarir la seva situaci\u00f3 administrativa i organitzativa. Es va haver de tornar a fundar l\u2019administraci\u00f3 de RITerm, reinscriure els membres, descriure els tipus de filiaci\u00f3, regular les quotes, i organitzar la difusi\u00f3 d\u2019informaci\u00f3. Va ser un esfor\u00e7 important, per\u00f2 avui estem orgullosos que la feina que es va dur a terme a Barcelona durant dos anys hagi encaixat en l\u2019organitzaci\u00f3 actual, des de 1996 molt m\u00e9s sistem\u00e0tica i atesa permanentment des de la secretaria d\u2019Uni\u00f3 Llatina.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019haver organitzat el funcionament de la xarxa vam comen\u00e7ar la reforma dels estatuts i l\u2019elecci\u00f3 dels representants al Consell Executiu de RITerm, format per quatre membres i un representant de la Secretaria.<\/p>\n\n\n\n

Al meu entendre, M\u00e8xic va ser la primera mostra de l\u2019entrada a la maduresa cient\u00edfica de RITerm. Van quedar lluny, o com a m\u00ednim redu\u00efdes al m\u00ednim, les simples exposicions d\u2019experi\u00e8ncies, la descripci\u00f3 de projectes que tan sols eren reals a la ment o en el disseny, o les comunicacions banals sobre q\u00fcestions repetides fins a la sacietat que no aportaven ni innovaven res. La qualitat de les contribucions va col\u00b7locar el Simposi de M\u00e8xic al nivell mitj\u00e0 dels simposis cient\u00edfics internacionals. Va ser un pas decisiu per a la consideraci\u00f3 cient\u00edfica de la terminologia m\u00e9s enll\u00e0 de la pr\u00e0ctica. All\u00e0 la terminologia es va exposar com una disciplina te\u00f2rica i aplicada que genera aplicacions coherents amb uns sup\u00f2sits de base; i com a xarxa ens va fer descartar la visi\u00f3 de la terminologia com a simple pr\u00e0ctica necess\u00e0ria, o com a disciplina aplicada derivada d\u2019uns principis establerts al marge de les necessitats.<\/p>\n\n\n\n

La terminologia descriptiva iberoamericana va treure el nas per primera vegada en el simposi de M\u00e8xic. I ho va fer sense deixar al marge una aproximaci\u00f3 prescriptiva reconeguda com a necess\u00e0ria per a determinades situacions de comunicaci\u00f3 o tem\u00e0tiques d\u2019alta precisi\u00f3. Precisament aqu\u00ed \u00e9s on rau la maduresa: en el fet de recon\u00e8ixer que la ci\u00e8ncia no troba veritats absolutes, sin\u00f3 que es limita a convertir en model una realitat que per a alguns existeix independentment del llenguatge i per a d\u2019altres es construeix mitjan\u00e7ant l\u2019activitat ling\u00fc\u00edstica. Una disciplina madura produeix pensament propi i argumenta totes les afirmacions que fa, i, a m\u00e9s, es fonamenta en l\u2019observaci\u00f3 i l\u2019an\u00e0lisi de dades. De les dades n\u2019extreu conseq\u00fc\u00e8ncies, estableix generalitzacions i fa interpretacions i explicacions hipot\u00e8tiques. Aquestes explicacions no constitueixen mai la<\/em> veritat, sin\u00f3 que tan sols s\u00f3n aproximacions de les dades. Per tant es poden falsar, i si \u00e9s aix\u00ed, es descarten a favor d\u2019altres. La ci\u00e8ncia progressa, aix\u00ed, amb observacions i explicacions noves.<\/p>\n\n\n\n

El 1998 el VI Simposi de RITerm va tenir lloc a l\u2019Havana. En aquest simposi, organitzat pel nostre amic entranyable Manuel Barreiro, s\u2019hi van llegir 94 comunicacions i 4 confer\u00e8ncies. Una de les millors aportacions d\u2019aquest esdeveniment va ser l\u2019enorme participaci\u00f3 i la qualitat de moltes de les pon\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

Vam poder constatar com majorit\u00e0riament s\u2019havia assumit el car\u00e0cter ling\u00fc\u00edstic de la terminologia, la concepci\u00f3 que se\u2019n t\u00e9 lligada a les lleng\u00fces naturals, i la poliedricitat que precisament comporta aquest fet. A Cuba, la terminologia enfocada comunicativament i variada internament a causa de la diversitat de les situacions de comunicaci\u00f3 especialitzada i de les caracter\u00edstiques geolectals, tecnolectals, cronolectals i sociolectals va tenir una pres\u00e8ncia molt important. Va ser a l\u2019Havana on les col\u00b7legues argentines van fer una aportaci\u00f3 clau en mat\u00e8ria de text i discurs.<\/p>\n\n\n\n

De nou vull destacar que aquest plantejament no exclou la necessitat d\u2019una terminologia normalitzada adequada per a determinats escenaris i temes, sin\u00f3 que la t\u00e9 en compte. Tanmateix, la noci\u00f3 d\u2019adequaci\u00f3 del tipus de terminologia a la situaci\u00f3 demana que es postuli la variaci\u00f3 i la diversitat, ja que per a fer una selecci\u00f3 cal disposar d\u2019alternatives.<\/p>\n\n\n\n

Amb el simposi de Cuba la terminologia iberoamericana es va il\u00b7lusionar per la seva evoluci\u00f3, igual que tots nosaltres. L\u2019entusiasme de M. Barreiro i els seus col\u00b7laboradors, la consci\u00e8ncia social persistent de la confer\u00e8ncia de Rodolfo Alp\u00edzar, i la capacitat, la feina i la disposici\u00f3 dels col\u00b7legues cubans van donar un impuls decisiu a la maduraci\u00f3 de RITerm. Crec que va ser all\u00e0 on va comen\u00e7ar la seva autonomia evident. Abans de Cuba nom\u00e9s hav\u00edem produ\u00eft r\u00e0fegues disperses de pensament propi. A Cuba \u2212i l\u2019an\u00e0lisi dels textos que s\u2019hi van presentar ho justifica\u2212 es va idear una aproximaci\u00f3 que observa la terminologia en el discurs i en descriu les caracter\u00edstiques en funcionament (el que alguns anomenem la terminologia in vivo<\/em>), que reconeix la diversitat del discurs i l\u2019adaptaci\u00f3 de la terminologia en aquesta diversitat, que observa el dinamisme de les unitats especialitzades, que analitza els moviments conceptuals i denominatius de les anomenades unitats terminol\u00f2giques en els textos, que constata les coincid\u00e8ncies entre la terminologia i el l\u00e8xic de les lleng\u00fces sense negar-ne l\u2019especificitat sem\u00e0ntica i pragm\u00e0tica, i que s\u2019atreveix a sostenir que en la teoria no cal postular tipus d\u2019unitats diverses (termes i paraules) per a explicar la difer\u00e8ncia, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot fer-se a partir d\u2019una proposta d\u2019usos i valors diferents d\u2019una mateixa unitat.<\/p>\n\n\n\n

d) Plenitud<\/strong><\/p>\n\n\n\n

I aix\u00ed hem arribat a aquest VII Simposi a Lisboa amb el tema enfocat en la terminologia en les ind\u00fastries de les lleng\u00fces, tema que tan sols podem tractar perqu\u00e8 hem evolucionat com a col\u00b7lectiu. El 1988 hauria estat impensable de reunir tants participants al voltant d\u2019un tema d\u2019aquesta naturalesa. Aix\u00f2 significa que, com a col\u00b7lectiu i xarxa, hem entrat a la maduresa.<\/p>\n\n\n\n

La tem\u00e0tica de les dues taules rodones que s\u2019han organitzat recullen dos dels punts que han centrat les nostres preocupacions al llarg dels anys i que han definit la nostra especificitat: la import\u00e0ncia de la formaci\u00f3, un tema sempre present en major o menor grau en els simposis de la xarxa (per\u00f2 en aquesta ocasi\u00f3 centrada en la did\u00e0ctica de la terminologia), i la dimensi\u00f3 pol\u00edtica de la terminologia (\u00e9s a dir, la relaci\u00f3 que t\u00e9 amb l\u2019estatus i el desenvolupament de les lleng\u00fces i les identitats).<\/p>\n\n\n\n

Els membres de RITerm hem crescut junts, si b\u00e9 cadascun ha evolucionat a la seva manera. RITerm ens ha facilitat aquest contacte perqu\u00e8 mai no ha deixat de convocar els simposis biennals. \u00c9s m\u00e9s, la xarxa ha obtingut m\u00e9s fortalesa d\u2019organitzaci\u00f3 i sistem\u00e0tica d\u2019actuaci\u00f3 gr\u00e0cies als projectes col\u00b7lectius en curs: el Projecte RITerm-FORMACI\u00d3, el Projecte RITerm-BD, el SIIT virtual i el Projecte RITerm-JOVE, que en aquesta primera convocat\u00f2ria no ha tingut gaire bona rebuda. Tot arribar\u00e0. Els cicles vitals es renoven permanentment.<\/p>\n\n\n\n

En aquest VII Simposi, per al qual s\u2019han programat 80 intervencions, dues confer\u00e8ncies i dues taules rodones, hem pogut escoltar comunicacions sobre una gran diversitat tem\u00e0tica, a m\u00e9s de les de car\u00e0cter tecnol\u00f2gic emmarcades en l\u2019\u00e0rea de les ind\u00fastries de les lleng\u00fces: nombroses comunicacions sobre formaci\u00f3, sobre glossaris i tesaurus realitzats o en projecte, sobre an\u00e0lisi d\u2019aspectes d\u2019aquests glossaris; i, afortunadament, segons el meu parer, menys exposicions merament descriptives de centres, organismes o entitats. I encara menys exposicions de temes de car\u00e0cter general sense component d\u2019investigaci\u00f3 emp\u00edrica.<\/p>\n\n\n\n

Cal destacar tamb\u00e9 la pres\u00e8ncia important de comunicacions de car\u00e0cter cient\u00edfic sobre la terminologia i les seves unitats, centrades en l\u2019an\u00e0lisi dels termes, tant des del punt de vista de la forma com del contingut que expressen, en la pres\u00e8ncia i representaci\u00f3 de la terminologia en el discurs especialitzat i en els aspectes pragm\u00e0tics amb relaci\u00f3 als usuaris i als productors, els especialistes. Aquestes aportacions contribueixen a refor\u00e7ar el nivell dels simposis i el valor acad\u00e8mic i cient\u00edfic de la terminologia, sense infravalorar, per aix\u00f2, la condici\u00f3 aplicada de la terminologia i la connexi\u00f3 amb necessitats i activitats professionals. Tanmateix, precisament per aix\u00f2 RITerm s\u2019ha ampliat, perqu\u00e8 ja no interessa \u00fanicament als \u00abtermin\u00f2legs\u00bb sin\u00f3 a tots aquells que tenen contacte amb la terminologia a trav\u00e9s de la investigaci\u00f3 o la pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n

Ser capa\u00e7os de conjugar en un mateix espai teoria i pr\u00e0ctica amb la convicci\u00f3 que una no pot existir sense l\u2019altra si volem que la terminologia tingui una consideraci\u00f3 d\u2019alt nivell, \u00e9s una mostra m\u00e9s de la maduresa de RITerm.<\/p>\n\n\n\n

Compatibilitzar els aspectes m\u00e9s t\u00e8cnics i les aplicacions tecnol\u00f2giques amb el reconeixement de la transcend\u00e8ncia social i pol\u00edtica de la terminologia demostra el nivell de responsabilitat que cadascun de nosaltres tenim amb les nostres respectives lleng\u00fces i pa\u00efsos, i al mateix temps, \u00e9s una mostra del rigor de l\u2019an\u00e0lisi, del nostre enclavament a les dades reals i de la nostra discriminaci\u00f3 de situacions i solucions a la recerca de la millor opci\u00f3 quant a adequaci\u00f3 i efici\u00e8ncia. La maduresa permet de recon\u00e8ixer la complexitat i, al mateix temps, buscar modelitzacions que la simplifiquin per a poder descriure-la i explicar-la.<\/p>\n\n\n\n

Les idees de RITerm<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No estic segura de poder resumir en poques paraules les idees que en aquest moment prevalen a RITerm. I voldria remarcar \u201cque prevalen\u201d, no que s\u00f3n les \u00faniques. Crec, per\u00f2, que \u00e9s gr\u00e0cies a aquestes idees que RITerm t\u00e9 pensament propi i comen\u00e7a a captar l\u2019atenci\u00f3 de f\u00f2rums hist\u00f2ricament consolidats que fins fa poc havien marcat un \u00fanic cam\u00ed a seguir en l\u2019\u00e0mbit de la terminologia, tan pel que fa als principis com a la metodologia de treball.<\/p>\n\n\n\n

La discussi\u00f3 en el si del Comit\u00e8 T\u00e8cnic 37 de la Norma ISO 704, de la qual ens ha parlat Mar\u00eda Pozzi, demostra que la concepci\u00f3 de la terminologia no \u00e9s uniforme. Segons la meva opini\u00f3, els arguments que va defensar M\u00e8xic per a no votar a favor de l\u2019aprovaci\u00f3 de la norma 704 s\u00f3n un resum de la idiosincr\u00e0sia de RITerm, de la visi\u00f3 i la representaci\u00f3 del que \u00e9s la terminologia i de com s\u2019ha de resoldre:<\/p>\n\n\n\n

Del que \u00e9s,<\/em> defensant-ne la condici\u00f3 de llenguatge natural, la integraci\u00f3 en lleng\u00fces precises que es troben en situacions sociopol\u00edtiques determinades, i conservant l\u2019especificitat sem\u00e0ntica i pragm\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n

De com s\u2019ha de resoldre,<\/em> discriminant situacions de comunicaci\u00f3 i especificitats tem\u00e0tiques. Mai no s\u2019ha de fer en abstracte i al marge de les situacions i el discurs que generen. Mai no s\u2019ha de fer al marge dels usuaris, als quals est\u00e0 destinada una aplicaci\u00f3. Mai no s\u2019ha de fer al marge de les finalitats d\u2019una aplicaci\u00f3 i de les necessitats que ha de cobrir. I sempre s\u2019ha de fer a favor de la normalitat plena de les lleng\u00fces, d\u2019una absoluta igualtat potencial.<\/p>\n\n\n\n

De fet, les idees de RITerm es poden resumir en quatre sup\u00f2sits:<\/p>\n\n\n\n